Un gat i l’home al seu costat

Ona Nua és el nom amb el qual el productor i músic Josep Pérez (Alzira, 1973) presenta el seu projecte en solitari: "Un gat i l’home al seu costat" (Mésdemil, 2016). Després de més de vint anys al món de la música tocant, cantant, produïnt i arranjant per a nombrosos artistes com ara Oscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque -entre altres-, l’alzirenc se centra ara en composicions pròpies i ens regala un disc molt cuidat, d’estil ben personal i senzillesa captivadores.

L’estil musical s’acosta lleugerament al folk americà actual, com ara Midlake, Vetiver o The Autumn defense, encara que, de tant en tant, també pot recordar artistes com Fink, The tallest man on earth o Ásgeir, pel que fa a la contemporaneïtat de les melodies i la concepció dels elements que el conformen.

Per a la gravació del disc ha comptat amb la col·laboració d’Abraham Rivas als teclats, Xavi Alaman al baix i Moumouni Diarra a la kora. Esta darrera col·laboració li confereix al disc una certa essència africana que queda també palesa als ritmes eclèctics o als arpegis de guitarra repetitius a l’estil malià o capverdià. En este sentit, la producció s’ha plantejat reduint al màxim els arranjaments i els elements que el construeixen: eliminar doblatge de guitarres i veus, un màxim de dues guitarres per tema i que els sons triats siguen els mateixos al llarg del disc. Així doncs, senzillesa i homogeneïtat sonora, reduint les sorpreses i els artificis sonors per conferir importància a les lletres. Les temàtiques basculen entre les pors internes i la nostàlgia de les sensacions passades traduïdes en la vida campestre, el seu paisatge i la seua fauna i flora. També hi trobem una adaptació de la cançó d’Elliott Smith, “Between the bars” (Entre els barrots) i cançons un poc més combatives com “Llàgrimes” (poema “La collita”, de Vicent Andrés Estellés) i “El desendoll”, una crítica a la funció de les xarxes socials i el seu efecte narcòtic.

El disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat per Tony Garcia, peça fonamental per plasmar el so càlid i bàsic del disc. Produït per Josep Pérez.

Portada a càrrec d’Àlex Asensi, a partir d’una fotografia de Joanra Estellés.